Avancem en llibertat i progrés: passem del qui al què

El debat dels darrers mesos tan sols es mou sobre qui és el candidat, sempre proposat pels neoconvergents, a la Presidència, mentre s’amaga el debat sobre les necessàries propostes de progrés per posar Catalunya en marxa.

L’obsessió pel qui, mentre els dies passen:
Des del 27 d’octubre fins avui han passat 130 dies, tots sota el control del 155 amb les institucions catalanes intervingudes pel govern de Rajoy.
Han passat
75 dies des dels resultats de les eleccions del 21D que van atorgar la victòria a Ciudadanos sense majoria de govern, que continua en mans del PDeCat (ara JxCat), ERC i CUP.

Durant tots aquests dies, i des del minut 0, el debat ha sigut sempre el mateix: el qui. Les discussions han girat entorn de quina persona ocuparia la Presidència de la Generalitat, sense més importància que el nom d’aquesta persona, sense posar sobre la taula quina proposta plantejar per fer moure el país.

I en tot aquest debat el nom del candidat a la Presidència el decideix la candidatura de Puigdemont i els seus acòlits. Quan s’ha gosat plantejar que algú altre proposi candidat, evidenciant que 32 (representació d’ERC) + 4 (diputats de la CUP) fan més que 34 (escons que té JxCat), ràpidament totes les forces vives del món neoconvergent salten acusant d’aprofitar-se del 155 a l’agosarat o agosarada que hagi fet la proposta.

Avancem amb propostes de progrés i llibertat:
Durant aquests mesos dels partits que es mouen a l’entorn de Carles Puigdemont no hem vist cap proposta sobre el rumb de Catalunya, ni sobre com encarar els reptes presents i futurs del nostre país. L’única proposta que han llençat JxCat i ERC durant aquests mesos fa referència a com mantenir actiu Carles Puigdemont a Brussel·les, mitjançant un òrgan de fireta de caràcter i funcionament privat aliè als organismes públics i de representació democràtica del poble de Catalunya.

Cada dia que passem així, sense la Generalitat funcionant, és un dia més sota el jou de Rajoy; és un dia més que el país continua aturat i sense posar cap solució a les nombroses problemàtiques socials, laborals i econòmiques de tots els catalans i catalanes.

Prou, no podem continuar així. Hem de posar Catalunya en marxa, activant totes les eines al nostre abast per fer avançar el país. Ara més que mai necessitem posar sobre la taula els eixos fonamentals per construir una Catalunya digna i més justa.

Seria oportú debatre les línies mestra que serveixin per activar Catalunya: enfortir els elements essencials del benestar col·lectiu, revertint les retallades per millorar els sistemes públics d’educació i sanitat; potenciar polítiques que assegurin el dret a l’habitatge, sobretot posant fre als lloguers abusius (nova Llei d’arrendaments urbans, entre altres actuacions); posar sota control públic i democràtic els sectors estratègics de l’aigua i l’energia, aprofitant la recuperació d’ATLL, les apostes per les remunicipalitzacions i els operadors energètics municipals; així com la importància d’una banca pública per reactivar l’economia, reforçant el paper de l’ICF com a banc d’inversions i comercial al servei de la gent i petites i mitjanes empreses; i, finalment, com posar en marxa una nova economia per a la Catalunya nova que estem construint, ajudant a la indústria 4.0, reforçant la investigació i la recerca, tot assegurant una educació superior accessible de qualitat.

Cal redirigir el debat cap al «què», cap a les necessitats que demandem tots i totes: menys joc de les cadires i més implicació en alçar el nostre país.

La millor profecia és lluitar per la pàtria”
Homer, a La Ilíada

 

Anuncis

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s